Recentment, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central va publicar la Resolució de 21 de maig 2021, Recurs 3869/2020, en la que analitza si s’ha de sancionar la no atenció d’un requeriment notificat per mitjans electrònics a aquelles persones obligades a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.

Aquest òrgan administratiu estableix que la conducta de desatendre un requeriment de sol·licitud d’informació per part d’una persona obligada a relacionar-se amb l’Administració de manera telemàtica és sancionable.

El motiu d’aquesta decisió es que d’acord al que estableix la Llei General Tributaria, aquesta obligació suposa que el interessat coneix i té a la seva disposició un lloc habilitat per rebre totes les comunicacions i notificacions rebudes obligatòriament per mitjans electrònics. On la conducta de no accedir aquest lloc habilitat (Direcció Electrònica Habilitada o Seu Electrònica de la AEAT) implica una culpabilitat, en voler desatendre les obligacions tributaries del deure de subministrar informació.

Per tant, recomana que cada 10 dies, el contribuent obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració accedeixi aquest portal per observar si existeixen aquest requeriments d’informació i pugui contestar-los.

“Y fijamos como criterio que la desatención de los requerimientos notificados de acuerdo con el artículo 112 de la Ley General Tributaria (LA LEY 1914/2003), como consecuencia de la ausencia del interesado en el domicilio o lugar idóneo a efectos de notificaciones, puede constituir infracción tributaria cuando el interesado haya podido conocer la existencia de tal requerimiento por los avisos de llegada dejados en el buzón o casillero domiciliario. De manera que se tendrán por efectuadas las notificaciones con todas sus consecuencias, es decir, dando al interesado por conocedor de los requerimientos que ha rechazado recibir. Ello significa que la desatención del requerimiento por falta de conocimiento real de su existencia como consecuencia del no acceso por el interesado a su contenido en la dirección electrónica habilitada o en la sede electrónica de la AEAT no lleva aparejada, sin más, la imposibilidad de sancionar tal conducta, como postula el TEAR, pudiendo concurrir el elemento subjetivo de la infracción cuando, como aquí sucede, el no acceso mencionado constituye la conducta preparatoria de la desatención.”